Aquesta, sa galania,
sa seva llengo la treu:
ella fa saltar amb un peu
tots es fadrins de la vila.
Jo voldria, jo voldria,
jo voldria, jo voldré:
estar amb tu tant com viuria
i el cel com me moriré.
Na Margalida de S’Auma
n’és més guapa que un ramell:
a sa cofa d’es capell
du l’església de Sant Jaume.