De dijous qui ve a vuit dies
es soldats se n’han d’anar,
i ses meves alegries
el Rei les posseirà.
Es sol se pon amb batzera;
demà dematí plourà:
estimada, si està clar,
vos fareu sa clenxa enrera.
Cada dia surt es sol;
totes ses plantes fa créixer.
Mu mare, escoltau aqueixa:
si En Caietano me deixa,
En Pep Caragol me vol.