-Bon cap de bóta embotat!-
va dir l’amo de Son Serra;
va tirar sa dona en terra
pensant que era un sac de blat.
Vostre pare és el roser,
vostra mare la roseta;
i vós, guilant poncelleta,
qualque dia us coiré.
Un fadrí n’està alabat;
ves sa mare què ha de fer!
Beneït siga el roser
que tal ramell ha badat!