Mestre Macià Gató,
com sortia de ca’s Mestre,
corria més que sa pesta
sense ningú encalçar-ló.
Tu maneges es punts alts,
però no te’n saps valer.
Si t’havia de voler,
més m’estimaria esser
gobi d’abeurar animals.
Com Adam va haver pecat,
el Pare Etern li va dir:
“Surt del preciós jardí
a on t’havia posat;
i ara estaràs obligat
a tots es trebais sofrir,
i llavonses a morir,
que és un dolor molt pesat”.