Déu faci que l’any qui ve
tots siguem a sa rotlada:
Na Magdalena casada
amb En Juan, si convé,
i jo que ho sia també
amb s’homo que més m’agrada.

No hi ha estrella com la lluna
p’en la nit donar claror,
ni estrella més resplendor
com el sol devers la una.
A Algaida n’és gent comuna.
n’és la fina a Llucmajor,
i a les muntanyes carbó,
i, a Lluc, l’aigo mé sfina.
D’estiu, ocm un hi arriba,
bé pot anar acalorat.
I a Alaró bon atbac,
i a Binissalem bon vi;
un homo, en anar-hí,
pot agafar un bon gat.
A Sa Pobla, cànyom bo;
gerretes, a Manacor,
de grans i de més petites,
i les dones qui fan pipes
ja tenen l’ofici seu.
I les monges de Sineu
i les taronges de Sóller;
també s’hi fa qualque polla
i el pollastre li fa aleta.
A Ciutat és La Vileta
i a L’Horta carabassons,
col-floris de bona pinya,
i a Ciutat, peix de bastina
per canonges i senyors,
comtes i governadors
i per la gent empleada.
I, quan ve la temporada
que le govern fa posar el bou,
hi anirem a Son Alou,
que allà los bous pesquen popa.

Més valdria anar en galera
tot es temps que un homo és viu,
que haver de llaurar d’estiu
a lloc rost i poca terra.