Vaig partir de Formentor
embarcat en un llaüt:
es llaüt va esser de canya
i es capità s’és perdut.
Vaig amollar a una banda,
pensant a s’altra tenir;
i com ha vengut la fi,
no tenc allà ni aquí,
ni tenc a una part ni a s’altra.
Val més un pobre fadrí
amb sa colga d’es calçons,
que un viudo amb possessions.
D’això em varen advertir.