D’una flor surt una espina
i d’una espina una flor:
Juana-Aina d’es meu cor,
tu no coneixs qui t’estima
Mu mare, jo el vui paraire,
perque és un art molt honrós:
ni sastres ni teixidors
saben fer un castell a l’aire.
M’agrades, ¿i saps per què?
Perque ets gallarda i aguda.
Tots es qui t’han coneguda
no es cansen d’alabar-tè.