Ja no en teniu sinó anit
i demà vespre una estona,
de jeure dins aquell llit
de sa cambreta redona.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Artà
1707
III
Que de pena pas, i call,
departada de mon bé!
Me'n pren com lo formiguer
a poca llenya que té.
-Jo m n’he d’anar. Tu arregla les
feines de la casa: agranaràs, cuina-
ràs, pastaràs…No estaré gaire temps
a tornar.
-Sí, mu mare. Anau-vos-ne tranquila.
Saltem i juguem
Que mu mare ja és fuita!
Saltem i juguem
que mu mare ja ve!
-¿Has fet les feines que t’he comanat?
A la cota cota de les llistes fines!
Que són de polides ses meves cosines!
A la cota cota d’es vestits vermeis!
Que són de polits es meus germanets!
A la cota cota de ses endianes!
Que són de polides ses meves germanes!
A la cota cota i ja no en sé més!
Qui no té doblers, que se’n vagi a jeure!