Cunyada em deis, i no ho som,
i vos reis d’es meu germà.
Jo em pens que se torbarà,
aquest llevat, a esser tou.
Passaria la mar esbrosa
per un jovenet petit
que ha d’esser es meu marit,
enc que rebent gent gelosa!
Vet aquí ses claus de s´hort:
a dins s’hort hi ha un pi;
damunt es pi, una teula;
damunt sa teula, una reura;
damunt es reuró, una mèrlera
que en es coll hi té una perla
i en es bec un falcó.
M’has de dir s’intenció:
anit, ¿ambe qui vols jeure?