Altres cançons relacionades
Dius que són les deu i un poc
i es teu rellotge va enrere:
ja el duràs an En Figuera.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze tenc, toc no toc.
Carta, vés-te’n aviada,
no t’aturis p’es camí
fins que sies entregada
an es saig de Santanyí.
Curreta la festejava,
però l’he deixada anar
perque a un ball que va anar
duia roba manllevada.
Tradicionari de Mallorca
