Dius que són les deu i un poc

Dius que són les deu i un poc
i es teu rellotge va enrere:
ja el duràs an En Figuera.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze tenc, toc no toc.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Hores

Poble

Santanyí

Núm de glosa

Volum

Altres cançons relacionades

Com s’herba vol treure s’ui,
és bona una entrecavada.
No hi ha cap persona nada
ni dins el món batiada
que et vulga es bé que jo et vui.

Adiós, ja som partida
cap amunt p’es figueral.
Si em vas amb so cor lleial,
amb tu faré mort i vida.

-Virot de Cabrera gran,
oh corb marí de ses Illes,
¿em vols dir per què no dines?
-Perque no tenc gaire fam.