Dius que són les deu i un poc

Dius que són les deu i un poc
i es teu rellotge va enrere:
ja el duràs an En Figuera.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze tenc, toc no toc.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Hores

Poble

Santanyí

Núm de glosa

Volum

Altres cançons relacionades

Sa guiterra n’és d’or fi
i ses cordes de coral
i es galan que la toca
és mariner natural.

Jo m’he de fer una cotilla
per tenir es cos curiós,
i sabates de colors
per mostrar sa pantorrilla.

Fadrins, si voleu fadrines,
anau a Bàlitx d’Avall,
que s’hi crien aritgetes
que lluen com un mirai.