Oh gloriós Sant Marçal,
vós qui curau de dolor.
D’una part és aubacor
i de s’altra paratjal.
D’ençà que vei som tornat,
sa dona en es llit no em vol;
damunt una pell redol,
com si fos un ca fermat;
i no em dóna, perque em tap,
ni una tela per llençol.
Pensau-vos si durà dol
de mi, en estar enterrat!
Sa gerra se va girar
amb sa boca cap avall:
un temps tenia cavall,
i ara a peu he d’anar.