Oh gloriós Sant Marçal,
vós qui curau de dolor.
D’una part és aubacor
i de s’altra paratjal.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Figueralers i sequers
Campos
469
II
Això és sa darrera planta
que essent fadrina faràs:
demà, com t’aixecaràs,
a ses amigues diràs:
-Al•lotes, ja han fet es fas
de sa meva casa santa.
Jo vaig veure un moix
dalt una teulada
que en sa boca duia
una sobrassada.
I li vaig dir: -Moix,
da-me’n un bocí.
-Tam-peren-tam,
no em basta per mi!
Com jo vaig caure soldat,
sa meva al•lota plorava,
i ara, com he tornat,
ja l’he trobada casada.