Hi ha qualque senyoreta
que pareix un garriguer:
cerca per omplir es paner,
o sigui, sa panereta,
i li estaria més bé
que brodàs o fes randeta
per quan l’hauria mester.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Brodadores
Llucmajor
459
II
Una fadrina no sap
lo bé que n’està amb sa mare,
i com ve que ja és casada,
li donen qualque atupada
i qualque barret sobrat.
I si sa mareta ho sap,
se n’hi va tota enfadada
i diu:-Cara de tros d’ase!
Jo no la’m ’via mirada,
¿i tu ja li has pegat?
-Ella m’ha romput un plat
i una gerra que ha esbrocada!
I un frare qui és passat
li ha donat una mirada.
Aquest cop que li he pegat,
ara veig que l’hauré errada.
Aqueixa no va de glans
perque en té i los mos dóna.
Jo no m’agrad de persona
que, en conversar, hi pos ses mans.
Tant de bé vui an es Tonis
com an es moros d’Alger.
Ses pedres d’es meu carrer
totes faran testimonis.