Don Berga duia ses robes
forrades de tafetà.
Es rics se volen rentar
ses mans amb sa sang d’es pobres.
Devertiu-vos, Magdalenes,
ramell de vives colors;
En Juan diu que per vós
no fa cas de ses serenes.
Mu mareta ja m’ho deia,
que tenia poc cervell:
per això m’ha dat el rei
un vestit tan nou i bell,
blau, amb sa gira vermeia.