Ja diràs a lo meu bé,
com ’nireu fora Mallorca,
que d’anar-hi estic resolta,
si mu mare m’ho comporta,
vestida de mariner.
Voltros teniu una fia
que és com un sol resplendent.
Amb sa remor d’es seu vent
una penya l’obriria.
Un ball, dos balls, dues portes
passaria per veure’t;
Margalideta, aixequè’t,
que ses serenes són fortes.