Herba que se diu jonçana,

Herba que se diu jonçana,
a sa garriga n’hi ha.
Lluïsa, no et cals fiar
d’homo que no arriba a cana.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Alçada i gruix

Poble

Sineu

Núm de glosa

Volum

III

Altres cançons relacionades

Bartomeu, Bartomeuet,
que m’has costada de pena!
En es port de Cartagena
aniria per veure’t.

Estimat, ausent de vós
jo no crec que viure puga.
Vénga la mort per tots dos,
si no, a mi que me’n duga!

Jesús, de Son Fogueró!
Que estic d’enfogueronada!
Si un pic som a sa casa
i en fan a ca sa veinada,
no sortiré a mirar-lo.