Estimat, ausent de vós
jo no crec que viure puga.
Vénga la mort per tots dos,
si no, a mi que me’n duga!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comiat
Poble
Sineu
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Destí, Enyorança, Mort, Passió i enamorament, Peripècia
Mètrica
7a7b7a7b
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
656
Volum
I
Núm de pàgina
42
Altres cançons relacionades
M’enviares a dir així
que venies, i no véns.
Jo em pens que t’ho hauré de dir:
Poca és s’amor que me tens.
Si us torbau una setmana,
estimat meu, a venir,
no trobareu damunt mi
una unça de carn humana.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Tradicionari de Mallorca
