Gran ditxa m’ha dada Déu;
venturosa som estada,
de segar una escarada
veinat de s’estimat meu.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Escaraders. Escarades
Poble
Esporles
Núm de glosa
692
Volum
II
Altres cançons relacionades
Tres persones i un sol Déu
hi ha, reals i distintes.
Catalina, enc que te pintes,
En Jaume no serà es teu.
Es cavall Roig me va dir,
com de can Refil partia:
-Toni, jo no faré via;
t’hauràs de baraiar amb mi!-
Com les donava ses ses faves,
tots dos plegats, varen dir;
-Toni, demà dematí,
deixa ses escorretjades,
que tu tens ses mans sobrades
per haver-te de sofrir.-
En Moro és més vergonyós
i sempre li fa sa maula.
No conversà cap paraula
fins a s’hostal de can Ros,
i va dir an ets altres dos:
-Avui no anau corredors;
par que tengueu por de caure!
Jo em casaré amb un soldat
i me diran forastera
i duré es xap a darrere
i es dengue el duré a’s costat.
Tradicionari de Mallorca
