Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
S’ase meu jo el tenc criat:
quan me sent, tot d’una ve;
és de sa talent que té;
no el tenim gens desganat.
En veure puig o muntanya
o pellissa de pastor,
ja pens en sa meva amor
que habita dins sa muntanya.