Sa civada forastera,
saps quin mal any va tenir!
Quan es rovei li fugí,
la teníem damunt s’era.
Ses enyorances són tristes,
molta pena fan passar.
Jo tan sols no puc comptar
mes penes sinó per llistes.
Segam dins es pedregot
d’es camí nou d’Aubocassa.
Jordi, a ca qui no caça,
da-li tronc. Mal aire el toc!