Germans meus, això no és viure,
es segar dins Son Cardell:
per intent de ses vuit lliures,
hi hàgem de deixar sa pell!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Segada
Llucmajor
977
II
Dalt una muntanya,
alegre hi viuria,
perquè cada dia
vos veia, guilana.
Vos veia, guilana,
amb tal resplandor,
ai! ’moreta meva,
i que vos enyor!
I que vos enyor,
i vós mai veniu,
que si vos torbau,
no em trobareu viu!
No em trobareu viu,
perque seré mort
Per una donzella,
tanta mala sort!
Tanta mala sort,
morir jo per vós,
clavellet hermós,
i d’altri siau!
I d’altri siau
per un interés!
Qui dóna alegria
no són els diners.
Xuia marrana,
a dobler sa cana,
a dobler es cordó.
Dins s’abeurador
hi ha un xuetó
que du es calçons d’endiana.
Xuia marrana!
No em vui casar a Son Servera
perque tots són badolins
i pareixen ratolins
que surten de lloriguera.