Xuia marrana,
a dobler sa cana,
a dobler es cordó.
Dins s’abeurador
hi ha un xuetó
que du es calçons d’endiana.
Xuia marrana!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Llucmajor
212
III
Oh camí llarg de Ciutat,
a on vaig qualque vegada!
¿Em vols dir com t’has campada
aquest temps que no hi he estat?
Amb altri hauràs festejat
i et seràs enamorada,
i jo, roseta encarnada,
no me n’he mirada cap.
Olles, olles de vin blanc
totes soiades de fang,
fang i marisc.
¿Qui serà la senyoreta?
La senyoreta Marieta (o Margalideta.)
Catany, si no em vas a vendre,
amb mi faràs pocs estius.
Tu vas de vegues i rius,
i jo, fermat, me faç pendre.