Dalt una muntanya,
alegre hi viuria,
perquè cada dia
vos veia, guilana.
Vos veia, guilana,
amb tal resplandor,
ai! ’moreta meva,
i que vos enyor!
I que vos enyor,
i vós mai veniu,
que si vos torbau,
no em trobareu viu!
No em trobareu viu,
perque seré mort
Per una donzella,
tanta mala sort!
Tanta mala sort,
morir jo per vós,
clavellet hermós,
i d’altri siau!
I d’altri siau
per un interés!
Qui dóna alegria
no són els diners.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amoroses
Llucmajor
Assonant
14
IV
Si he de tenir ventura,
ja la m’enviarà Déu:
lo que tenia per meu,
ara vaig que altri ho cultiva
D’es cap me’n vaig an es coll,
cap avall per sa ventresca,
i si és jove, esperoneja,
i si és veia, no se mou.
S’altre dia jo mirava
es camp de Son Julià
perque hi ’via de llaurar
es qui alegria em donava.