Dalt una muntanya,
alegre hi viuria,
perquè cada dia
vos veia, guilana.
Vos veia, guilana,
amb tal resplandor,
ai! ’moreta meva,
i que vos enyor!
I que vos enyor,
i vós mai veniu,
que si vos torbau,
no em trobareu viu!
No em trobareu viu,
perque seré mort
Per una donzella,
tanta mala sort!
Tanta mala sort,
morir jo per vós,
clavellet hermós,
i d’altri siau!
I d’altri siau
per un interés!
Qui dóna alegria
no són els diners.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amoroses
Llucmajor
Assonant
14
IV
Si a fora vos n’anau,
mon bé estimat, adiós;
i, si feis altres amors,
maldament siguen millors,
pensau en ses que deixau.
Jo som madò Marcelina,
de llinatge Burjó-tort.
Mon pare el trobaren mort
de sa febre escarlatina.
Mu mare morí fadrina
s’any que no mataren porc.
Devers les vuit o les nou,
ja direu a sa madona
que m’entreg una fauç bona
amb un bon remànec nou.