Un cos just i ben taiat;
benhaja la cosidora!
El meu cor sempre us enyora
des que em som enamorat.

Jo sempre n’he tengut tranc
a voler-te massa bé;
creu-me que no mudaré
que ses pedres d’es carrer
i ses teules ragin sang.

Cada dia surt es sol;
totes ses plantes fa créixer.
Mu mare, escoltau aqueixa:
si En Caietano me deixa,
En Pep Caragol me vol.