Estaba el señor don Gato sentadito en su tejado.
Miau, miau, miaramau!
Ha recibido una carta de si quiere ser casado.
Miau, miau, miaramau!
Ha recibido una carta de si quiere ser casado.
Miau, miau, miaramau!
Con una gatita blanca, sobrina de un gato pardo.
Un día, por darse un beso, se ha caído del tejado.
Se ha roto siete costillas, el espinazo y el rabo.
Aquí están siete doctores a curar al señor Gato.
A la primera visita, el gato estaba muy malo.
A la segunda visita, ya se había agravado.
El se quiere confesar de las cosas que ha robado:
cuatro vasijas de leche, piezas de queso otras cuatro.
A la tercera visita, ya lo encuentran estirado.
Las gatitas van de azul; los gatos de colorado.
Se lo llevan a enterrar por la calle del Pescado.
Al olor de la sardina, el gato ha resucitado.
Por eso dice la gente: Siete vidas tiene un gato.
En mi vida he visto yo lo que he visto esta mañana:
Un pajarito en la torre repicando las campanas.

-Jo tenc uns modos de viure,
que, si t’ho dic, no ho creuràs.
Si me deixes sa clau baix,
saps jo que te faré riure!
-Sa clau baix no et puc deixar,
perque mon pare no hi ès.
Lo que que puc fer millor és:
deixar-te es portal empès,
i si vols entrar, entraràs.
-P’es corral no hi puc entrar,
que hi teniu es galliner,
perque es gall esqueinarà
i ses gallines també.
-Encara que es gall esquein
i ses gallines també,
vine, devers mitjanit;
festejarem ben petit,
i mon pare ja dorm ferm!-
En punt de la mitjanit,
l jove se representa
i, ella com a dona llesta,
li va sortir a camí.
I, l’endemà dematí,
se muntà a carretó.
Pensa en Déu Nostro Senyor,
què amb tal jove, m’ha passat!
Com el jove ho hagué lograt
de la jove malanada,
se va demostrar picat
i féu altra enamorada;
lo que és estat siga estat!
La jove es troba danyada,
i se’n va anar a ca’s Rector:
-Això i això, bon senyor;
creurà que amb un polissó
m’ha seguida tal passada.
Que l’envii a demanar
i que li faci un sermó.
-¿Saps què has de dir a tal jove?
Que demà venga a tal hora,
i veuré si dius ver o no,
o si ralles tota sola.-
El sendemà es representa
el jove a ca’s Rector:
-¿En què el puc servir, senyor?
-T’he fet venir per dir-t’ho;
puja damunt m’aposento.
Ahir a la tarda pujà
una jove; em va parèixer,
que, si és ver lo que em contà,
supòs que la deus conèixer.
No és tan poc el seu merèixer
que no t’hi puguis casar.
-No senyor, això no és ver,
lo que ella li ha contat.
Jo m’era passat p’es cap
d’apuntar-me per soldat
i, si la trob, matar-lè.
-Fiet, no faces un tal,
que Déu no et perdonarà.
Que la vages a templar,
ja t’ho pories pensar,
que ella fos sa teva esposa.
Amb ella t’has de casar
i pagaràs tot es mal.
No provs de matar ningú;
llavors te’n penediràs;
que ses menaces que fas
no te servesquen per tu.
Ara ja has fet es mal;
no te n’ets de decantar.
Això passa a cada qual:
qui ha passat per un hostal,
si menja, l’ha de pagar,
o si no, endeutat se’n va
fins que s’és posat cabal.
-Estic a la davantera
per ballar segons es so.
Emperò , a comptes d’això,
tant hauria pecat jo
com vostè, que sols no hi era.
-No ets d’esser tan importú;
treu-te d’es cap sa quimera:
com tu saps que jo no hi era,
hi devies esser tu!
-Si no te recorda a on era,
jo t’ho faré de present:
Érem a dins es torrent,
devora sa cimentera.
Falsetes me prometeres
per porer-me fer dir sí.
Oh, faldetes més amargues
foren aquelles per mi!-
Un dia la va trobar
a devora sa foganya
i li va donar un puntal:
-Pega’m quatre punyalades!
-Aquesta ja és sa primera;
no és estada gaire bona.
Sa segona ho serà més.
Sa tercera sí que sí!
A sa Creu d’es Fossaret,
ell la volia matar.
La jove va dir: -Damià,
¿hi ets per no dar-me pa,
a mi i an es minyonet?-
Li pega una altra espasada
i la va ferir an es cor.
Li va dir: -Sebastiana,
amb aquesta vaig de bo!

Magdalena agraciada,
tu n’ets flor de geramí;
si jo t’alcanç, poré dir
que som persona sortada.