-Una cadena amb cent baules,
que és de mala! Ja ho sabeu.
-Mon pare, no us assusteu,
perque, quan vós no pugueu,
jo em carregaré sa creu
damunt ses meves espatles.
Quina lluna fa tan clara,
garrideta, i vós sopau!
Jo, p’es forat de sa clau,
'ximateix vos veig sa cara.
Fonoi dolç i fonoi agre,
fonoi de la gran dissort;
i en tenc una corterada,
dos-cents cortons i un hort.