Sa mare li diu que és blanca,
i jo qui també la hi trob.
Ella blanqueja d’enfora;
veiès què ha de fer de prop!
Una jovençana i bella
va sentir un pet rument.
Li donaren entenent
que l’havien fet per ella.
A ca’s Batle se’n va anar
carregada de malícia:
-Senyor Batle, feis justícia:
que aturin es petejar.-
Es batle li diu: -Grossera,
veiam com l’aturaràs!
’No ser que posis es nas
en es forat de darrere!
En Juan hostes m’envia
i jo no los vui tractar:
ell no ho val per s’alegria
que un té quan se n’han d’anar.