Jo vaig arribar a Son Brondo
per una hora i mitra passar,
i d’allà vaig adreçar
i me’n vaig anar a Costitx
i vaig deixar suenmig
una vila o llogaret.
D’allà bot dins Campanet
i no em daren res de bo.
Vaig botar dins Manacor
per dinar d’arròs amb polla.
Llavò vaig arrivar a Sóller,
a comprar una fogassa
estibada de brossat.
Mai del món havia estat
a la ciutat d’Alcodia,
i hi vaig botar un dia
d’estiu que feia calor,
i vaig veure Es Puig Major
qui tot brollava de vi.
¿Què en direm de Santanyí,
un lloc tan arraconat?
Llucmajor sempre és estat
lluny de Santa Margalida.
Binissalem, pedra viva,
pedra de dos mil colors.
Greu me sap que sien dos
que peguin a un tot sol.
Greu me sap d’aquest mussol
que canta a la barbaresca.
Greu me sap d’aquesta bresca
que és mes dolça que la mel.
Jo me’n pujaré an el cel
per estar-hi un petit.
Mestre Juan jeu a llit
amb sa banya enrevoltada;
ha foradat es llençol
amb set dobles de falsada;
i, com es cas és intès,
si es pavelló no hi és,
forada sa treginada.
Sa lluna s´és eclipsada
tres pams davall ses Cabrelles.
Es vicari de Sencelles
i es rector de Calvià
se n’anaren a caçar
i cauen dins un avena.
A Andratx, oli primerenc,
figueral a cada banda.
Bones pomes hi ha a Randa,
murtons a Banyalbufar,
i no en vaig porer menjar
ni en de dia ni en sa nit.
Mestre Juan jeu a llit
i sa mestressa també.
Amb so cap dins es paier
han de posar ses fadrines.,
ses comunes i ses fines,
ses que se boleen casar,
i es fadrins han de triar
de sa banda de darrere.
Tant si és jove com si és véia,
es qui assigna ha d’agafar
i a sa paraula no falta.
Na Juana està malalta
i no sabem quin mal té;
per ventura li convé
li canteu quatre cançons.
Estrelles, melicotons,
i la gent qui l’acompanya,
bufant guanya, bufant guanya;
bones nesples, bons murtons.
De passada em `vaig turar
i no me’n deixaren menjar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
21
Volum
IV
Altres cançons relacionades
A vint-i-un any ja té
sa casera que la mata.
El l no mira si té taca.
-Mu mare, aquest me convé;
de pressa, si m’heu de fer
sa meva roba i sa caixa.
N’era lleuger de la cama,
tots els mals passos seguia
i el dimoni li eixia
conforme fos una dama.
-Senyora, ¿què té d enou son marit,
que, a altes hores de la nit,
vaia sola p’es carrer?
-Senyor meu, jo som anada
a una caas de joc,
i m’hi he estorbada un poc
i els meus criats m’han deixada.
-Senyora, si vol venir,
a casa l’acoiré,
bon sopar li daré
i un bon llit per dormir.
-Si vostè no em destapàs
i en secret m’ho tengués,
que el meu marit no ho sabés,
poria esser que em ginyàs.
-A casa tenc dos criats
i també dues criades;
elles ja estaran colgades
i ells també estaran colgats.
No ho sabran persones nades,
lo que jo i vós hem tractat.-
Los dos se’n varen anar
a acas del cavaller,
i a lo punt ell li tragué
coses bones per sopar.
-Cavaller, jo som sopat.
-I jo, senyora també.
-Ara m’ha de dir on té
un llit que sia guardat.
-Aquí deçà tenc un llit
on jeia la meva esposa.
Si m’ofereix una cosa.
la hi deixaré jeure anit.
-Jo ho tendria per afronta,
res haver-lide negar.
De tot quant demanarà
esta nit ’nirà a son compte.
Mentres que se descalçava,
per anar-se’n a colgar,
el cavaller hi va entrar,
i ella li va preguntar
si sabia amb qui tractava.
Va respondre el cavaller:
-Senyora, jo res no sé,
però me pens haver-lès
amb una dama de bé.
-Si jo fos dama de bé,
no faria lo que faç.
Comana’t a Sant Antoni,
que mal encaminat vas!
Jo no faç cap cerimòni’
a ningun cristià nat…
I sabràs la veritat:
que les has amb el dimoni.-
(Aquí el dimoni se treu una llista amb els pecats del cavaller i els hi llegeix.)
N’era escrita de buscai,
de papare no massa bo.
El qui va darrere això,
ja pot prendre bon mirai!
A lo punt comparegueren
de dimonis un quefer
i an el pobre cavaller
a l’infern el se’n dugueren.
Del demés no sé què feren,
ni sebre-ho no he de mester!
Pensant jeure amb sa senyora,
llavonses no va esser ver.
Així ho fa el qui s’enamora
de coses que no pot ser.
Veniu, polit diamant;
veniu, perloia garrida;
veniu, que us vui dar ma vida,
una cosa que estim tant.
Tradicionari de Mallorca
