Fila, fila barba,
un aguyer…dos aguyers…
tres aguyers!
De jocs
Artà
Assonant
Amb el dit polze i l’índex fan com que agafar-se la barba amb un moviment de dalt a baix; com si se l’estirassin amb suavitat. En dir: “tres aguyers” pugen la veu; que és estada misteriosa. I els darrers mots els diuen aviat.
Hermoseta, ¿com vos va
aquest temps que no us he vista?
No em faceu la cara trista,
que el meu cor no la vos fa.
Bona vila és Manacor,
però té es cor massa estret;
Sant Llorenç és un lloc fred
que ets abres abres no hi treuen flor.
Caragol, treu banya,
’nirem a la muntanya,
durem un feix de canya.
Tira, tira, caragol!