Anit passada el cos meu
amb mu mare plet tenia:
li vaig dir que li duria
una nora de Sineu.
I ella me va dir –Fii meu,
sols que siga d’es gust teu,
du-la d’onsevuia sia.
Si no en saps, de cortesia,
aprèn-ne, clavell hermós:
en tornar-te dir “adiós”,
sien tres o sien dos,
has de dir : “Amb la companyia”.
De sis dies sa setmana,
amor, en venguésseu tres,
açò no seria res.
seria lo que Déu mana.