Des de Lluc a Formentera
vaig encalçar un coní.Després me tornà fugir
en es port de Capdepera.
I li torn pitjar darrere,
a la fi el vaig aglapir
jo i un qui venia amb mi
a devers Sa Dragonera.
Cada dia vaig i vénc
p’es camí de Valldemossa
i enquantr una al•lota rossa
que em torba s’enteniment.
Diu que de ses rels d’es cor
surt es bon enteniment.
Qui diu que aquell és dolent,
ell no deu esser molt bo.