A quinze anys ella comença
la jove a sentir remor;
de blanquet i vermeió
no li basta quant avença.
Quin grapat de coïdores,
l’amo En Juan, que teniu!
Tenen s’enteniment viu
i guapes com a senyores.
Si dius que a Andratx has d’anar,
ja em duràs una granera
petita, per sa pastera,
per quan seré molinera
per sa farina agranar.