Si dius que a Andratx has d’anar,
ja em duràs una granera
petita, per sa pastera,
per quan seré molinera
per sa farina agranar.

De mal de queixal estava,
un vespre, per a morir.
Qui n’ha tengut, ja pot dir
jo si amb raó gemegava.

Si la mar tornava tinta
i los peixos escrivans,
no bastarà per escriure
s’amor d’aquests dos germans.