De mal de queixal estava, un vespre, per a morir. Qui n’ha tengut, ja pot dir jo si amb raó gemegava.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Malaltia. Salut
Deià
43
III
Menjaria figues seques, i d’estiu en sé secar. Un pobre que compra es pa deu fer ses llesques primetes.
Tonines i Catalines a tot lo món agradau, i, si un pic vos casau, mai més tornareu fadrines.
Llecènci’ vui demanar a sa meva enamorada, llecènci’d’anar a segar a Bunyola una escarada.