S’al•lota que jo festeig
té cara de pedra tosca
i resplendeix com sa fosca.
No és a dir que la braveig!
En Jordà, damunt Cabrera
s’és alça molt furiós.
Bé fa trons de dos en dos
i es mal temps queda darrere.
Margalida, Margalida,
mai me cans de mirar-tè.
A los meus uis véns a esser
com la murtera florida.