Un pago, perque és hermós,
fa una volta i s’estufa,
se mira es peus i s’arrufa;
igual vos ne pren a vós.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vanaglòria. Presumpció
Llucmajor
1261
III
Jo tenc en sabiduria
resposta per tornar-vós,
i supòs que teniu vós
altres curros servidors
que us donen més alegria.
Bon ventet de tramontana
és qui alegra es cor meu.
¿Com deu campar En Bartomeu
darrere aquella muntanya?
Un fadrí ve i se muda
un dissabte dejornet;
no tem a calor ni fred
ni a cap temperatura.
I un casat fa sa malura,
a dins sa cuina, arrufat;
si parla i és escoltat
de sa dona, té ventura.