¿A on són ses senaietes,
aquelles d’anar a comprar?
Perque anit han de quedar
ben plenes de figues seques.
A la xic-xic!
A la xic-xac!
N’hem d’omplir un sac,
de figues, anit!

Dins es meu enteniment
hi tenc plaça i mercat,
cortera per vendre blat,
per moldre, un molí de vent.

Ella pega un gemegó
com si l’ànima a Déu das.
Toca’m es pols i veuràs
quan gemec, si tenc raó.