Mu mare me diu “bandera” i jo trob que té raó: ses banderes són honrades per anar a sa processó.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Artà
214
II
Etimat meu, vine ací, te mostraré ses faldetes, me costen denou pessetes, d’endiana de xelí.
Garrida, vós sereu causa que tan jove me perdré: si vos casau amb un altre, al món renunciaré.
Qualsevol homo menut qui amb so rallar és voluntari, lo que no posa d’altari’ ho posa de llenguerut.
