Sa comare em dà s’amor
i jo no la hi demanava:
tant de bé li desitjava
com la coloma al falcó.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Artà
Balcons, Comares, Festeig, Ironia, Ocells
7a7b7b7a
Mixta
4
4738
I
276
-Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi!
¿Ara és hora de venir,
i ja han tocades les deu?
-Si dius que les deu són prop,
es teu rellotge va enrere.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze són, toc no toc.
Francina-Aina Regalada
d’es carrer d’es Pou d’Avall,
a ca teva hi fan un ball
enrevoltat de murada.
Vos veig amb tanta estufera
que us mir i no us gos tocar:
par que sieu la carxofa
coïda del carxofar!