A la vila hi ha gent noble;
jo ho sé, perque hi som estat.
En Rasca va fer un gelat
i envenenà tot es poble.
En esser sa lluna posta,
bona amor, no hi veuen tant.
Jo em pens que sa meva sang
és vermeia com sa vostra.
A’s cap darrer me va absoldre
i me va donar billet.
Jo vos assegur, fraret,
que no em tornareu encloure!