Es dilluns, va anar a jornal;
es dimarts, hi va tornar;
es dimecres ja va estar
arrendida en es capçal
i es dijous va esser més mal
qui d’es llit no s’aixecà.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Setmanes
Poble
Llubí
Núm de glosa
222
Volum
II
Altres cançons relacionades
Un soldat, per esser bo,
mai l’han de veure aturat:
com no té res embrutat,
que faça lo que faç jo.
¿Que lo d’enmig me fa por?
Cerc es racons i m’amag.
Si troben que m’he estorbat,
don sa culpa que és estat
que d’es ventre no estic bo.
Sa jove: com jo vos veig
que en es cap traginau s’aigo,
jo vos faria un paraigo
de sa roba que passeig.
De sobrassada torrada
berenam es dematí,
pa de blat de coll-rocí
i llavò xeixa mesclada.
A darrere, una truitada
que mos dóna sa criada,
perquè ets ous que li fan ara,
no los poren esvair.
I llavonses un bon vi
de sa bóta congrenyada.
Tradicionari de Mallorca
