Una fadrina, com planxa,
amb quin goig deu estar,
com veu que s’ha de casar
amb don Quixot de la Manxa!
En es Caló d’En Ferrà
mos va pegar una ratxeta;
se’n va dur sa manigueta
i sa mitjana a la mar.
El Bon Jesuset, com era xiquet,
’prenia de lletra en un llibret d’or.
Los àngels cantaven, Maria ballava,
Josep feia el so. Idò, idò, idò!
Gloria Patri et Filiò.
Quan les monges canten no diuen això.
Diuen altres coses, són coses de Déu,
resen el rosari a la Mare de Déu.
La Mare de Déu, com era xiqueta,
anava a costura a aprendre de lletra.