-¿Vols-me dir com has campat
aquest temps que no t’he vista?
–Pas una vida molt trista
ausent de tu, estimat.

A la vorera de mar hi ha una donzella
qui brodava un mocador i és per la Reina.
Com és a la flor millor, li manca seda.
-Mariners, bons mariners, ¿duríeu seda?
-¿Quin coloret la voleu?, ¿blanca o vermella?
-Vermelleta la vui jo, que n’és més bella.
-La jove, entrau dins la nau, tria la seda.
Ella entra dins la nau, tria la seda.
Voga qui voga la barca, s’és dormideta,
i, dormint molt descansada, la nau fa vela,
i com la jove obri els ulls, no veu la terra.
Cent llegos enmig de mar se troba ella.
-Mariners, bons mariners, duis-me a ma terra,
que la remor de la mar me fa la guerra.
-Voltau la nau que plorant va.
-Duis-me an el port on pare està.
¿Mon pare, em voleu quitar? Moros me venen.
-Ma fia, digau, digau, ¿per quant vos venen?
-Mon pare, per cent escuts, vostra seria!
-Ma fia, per un menut, no us quitaria!
-Voltau la nau, que plorant va.
-Duis-me an el port on mare està.
Mumare, ¿em voleu quitar? Moros me venen.
-Ma fia, digau, digau, ¿per quant vos venen?
Mumare, per cent escuts vostra seria.
-Ma fia, per un escut no us quitaria.
-Voltau la nau, que plorant va.
-Duis-me an el port on germà està.
¿Mon germà, em voleu quitar? Moros me venen.
-Germana, digau, digau, ¿per quant vos venen?
-Germà, per cent escuts vostra seria.
-Germana, per un menut no us quitaria.
-Voltau la nau, que plorant va.
-Duis-me an el port on mon bé està.
Lo meu bé, ¿em voleu quitar? Moros me venen.
-Mon amor, digau, digau, ¿per quant vos venen?
-Lo meu bé, per cent escuts, vostro seria.
-Mon amor, per tot lo món no us deixaria!

Encara no és post es sol,
com ella ja està colgada.
Mal romangués aferrada
a ses rues d’es llençol!