Hi havia un caçador ole, ai! un caçador,
qui se n’anava a caçar, ole, ai! ai! a caçar.
Bandolera i escopeta, i darrera mena el ca.
No troba cap peça bona per ell porer-li tirar.
Veu una pastora hermosa qui guardava bestiar.
Ell la troba dormideta a la vorera de mar.
Cui un ramell de violes, per tres pics l’hi va tirar.
Les flors eren roadetes i al cap darrer es despertà.
-¿Què voleu de mi, bon jove? ¿Què cercau aquí, germà?
-Per la vostra amor venia; digau si la’m voleu dar.
-Si mon pare la vos dóna, jo ja la vos vui donar.

¿Darrere l’amor anau,
darrere l’amor que mata,
i no veis mos uis, ingrata?
Ingrata, ¿per què plorau?

Una cosa m’han contada
que em bastarà per mudar:
Que tu em véns a festejar
com ja ha spegat esquenada
amb una altra enamorada
que tens aquí baix de passada,
i s’amor li cerques dar.
Fé’m un pler, de no tornar,
si llavò m’has de deixar
en tenir-me enamorada.
Jo no som llebre acossada;
per això, molta vegada
m’arracon, en veure es ca.