Ets oliers van molt bruts
i fan olor, casi puden:
sa roba mai la se muden
fins que hi veuen córrer es cucs.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Valldemossa
Núm de glosa
186
Volum
II
Altres cançons relacionades
Ella contenta va estar
de les gràcies i favors
i el Bon Jesús li envià
remei per los segadors.
Jo ne vaig quedar enganada
com amb ell me vaig casar,
perque, com me demanà,
per condició me posà
que tendria una criada.
En es girant de Deià,
just allà fóreu temptada,
i teníeu a sa mà,
del dimoni una unglada.
Tradicionari de Mallorca
