Jo no et vui ni sé qui et vol
ni sé qui t’ha fet venir.
Sempre que venguis aquí,
jo te deixaré tot sol.
Jo no vui que un faristol
com tu, se rigui de mi.

Sa Torre de S’Estadella
n’era alegre per qualcú:
s’altre dia per mi ho era
i ara ho serà per tu.

Es sol dóna es raios baixos,
de cop mos n’haurem d’anar.
Tu m’agrades per casar
perque saps treure es biaixos.