Madona, vós sou madona;
madona, madona sou;
madona, és llevat ja és tou;
ja poreu pastar, madona.
En Serra, a sa mare bona,
a la mort la va arribar,
i ara, amb so xeringar,
hi cerca arribar sa dona.
No va néixer cosa bona,
ni tampoc no hi morirà.
Dalt ses cisternes majors
jo et vaig veure, Margalida;
quedares empegueïda
i mudares ses colors.