Anit passada el cos meu
amb mu mare plet tenia:
li vaig dir que li duria
una nora de Sineu.
I ella me va dir –Fii meu,
sols que siga d’es gust teu,
du-la d’onsevuia sia.
Si em convida per anar
a matines, s’estimada,
j apot estar preparada,
que sa coca vui tastar,
i vi que m’ha de donar
de sa bóta congrenyada.
Si em promet de dar-me vi
s’al•lota, i coca amb taiades,
no haurà de dir tres vegades:
“Nem a Matines amb mi”,
sinó que antes de partir
ja les vui haver tastades.
-Quan jo veig aquestes coses,
per mi no estan massa bé:
n’he cultivat es roser,
i altres coiran ses roses.
-Fe’t envant, descobriràs;
vet aquí lo que has de fer:
no cultivis es roser,
i les roses coiràs.