En anar a festejar,
mira’t sa mare, primer:
si sa mare és eixanguer,
sa fia també ho serà.

¿No em sabies enviar
una flor de fonoiassa?
La gent no em daria caça:
“Ramell per tu no n’hi ha”

A deu anys començ la planta
i a quinze es coneixement;
se pensa viurer-ne cent
i només en viu cinquanta.
El qui arriba an es setanta,
tot és dolor i turment.
Mirau aquest testament
de quina manera canta!