Altres cançons relacionades
Amb gran misteri i trist,
el treien de la presó.
Quan sa mare hi va anar
a la presó a veurè’l.
el va trobar qui plorava,
abraçat amb una creu.
-Oh, fii meu, ¿què ha estat de tu,
amb aquesta mala sort?
-Mumare, m’he confessat:
el remei serà la mort.-
El passaren per la Sala
i allà el feren declarar.
Una tia que hi havia
solament no el saludà.
Com varen passar pel Carme,
també el feren aturar:
-Oh, Mare de Déu del Carme,
sou Vós qui m’heu d’ajudar!
Si Vós ara m’ajudàveu,
set ciris faré cremar;
i, si no basten set ciris,
en faré cremar un quintar!
Sa jove que s’ha casada
no sap filar ni cosir,
ni rentar ni fer bugada,
ni si una olla vol bullir.
Ramell de murta florida,
molt de temps t’he contemplat
i a la fi te n’has anat
damunt es Coll de Ciutat
a dar-me sa despedida.
Tradicionari de Mallorca
